El Puigcampana per la pedrera

Seguim la sèrie de clàssics del País Valencià, i ens anem a Alacant, al poble de Finestrat, on a tant sols 8 quilòmetres de la mar s'alça esta descomunal muntanya que arriba fins als 1.406 metres d’altura.
Aquest espoló calcari, d’origen bètic, consta de dos grans cims separats entre si pel famós Carreró, pel qual pujarem en aquesta ascensió.


Partint de la font del Molins, situada a la part alta de Finestrat, seguirem un camí forestal ben ample fins arribar a un pont metàl·lic sobre una canal de formigó, el qual creuarem per poder agafar una ben marcada senda que, entre pins i quasi en línea recta, ens portarà a la entrada del Carreró, una enorme pedrera de pedra solta.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesCom arribar-hi


Accedirem per la part esquerra de la mateixa i anirem poc a poc buscant la part dreta, per la qual la pedrera està més transitable. Vos recomanem buscar les parets de la dreta per tal d’ajudar-vos a pujar amb les mans. El Carreró te una forta pendent i no és recomanable per a persones no iniciades i amb una mala condició física, ja que és molt dur.

El Puigcampana amb el Carreró al bell mig. A l'esquerra el tall de Rotlan, a la dreta el cim

Arribant a la part de dalt del Carreró, eixirem per la dreta seguint una xicoteta canal, que ens durà al coll que separa els seus dos cims, el pic Prim i el pic Gros, al qual ens dirigirem. Seguirem per la dreta un sender molt marcat i en pocs minuts arribarem al vèrtex geodèsic que corona el cim del Puigcampana. Gaudirem d’unes vistes meravelloses de les principals serres alacantines: Aitana, Bèrnia, Serra Gelada, Ponoig, Agulles de Sella i fins i tot el Cabeçó d'Or.

Bústia al cim
Per a la baixada tenim dos variants:

  • Variant A. Per la impressionant pedrera de l’ombria, que des de quasi el mateix cim ens portarà en una forta i rapida baixada fins al coll del Pouet.
  • Variant B. Tornarem al coll que hem deixat a l’eixir del Carreró í veurem una ben marcada senda que baixa per la part contraria del mateix, fins arribar també al coll del Pouet. 
Triem el que triem, des del coll del Pouet seguirem cap a l’esquerra per un camí forestal que en pocs metres es converteix en senda. La seguirem i passarem pel refugi dels Escaladors, i vorejarem tota la serra fins arribar al punt d’inici, la Font dels Molins.

Descens del cim per la vessant oest

Jo personalment recomane la baixada per la variant A, és molt divertida de trepitjar, i encara que un poc perillosa, qui la baixa sempre vol repetir.

El trepidant descens per la pedrera
Aitana des del Puigcampana

El cim de ponent presenta un curiós tall que segur ha cridat la vostra atenció. Es tracta del Portell o Tall de Rotlan, al voltant de la qual hi ha una curiosa llegenda: l'heroi francés Rotlan, comandant de Carlemany, es va embolicar en una lluita ferotge amb un cabdill moro que es va presentar al cim del Puig Campana. En un moment en què el cabdill moro va caure a terra, Rotlan va alçar la seua espasa, Durandal, per a, descarregant-hi tota la seua fura, donar-li el colp final; tanmateix, l'esquivà però degut a la immensa força amb què va fer el colp, va tallar un gran tros de la roca, que va caure a la mar. Aquesta roca seria el que coneixeríem com a l'Illa de Benidorm.També hi ha moltes versions d'aquesta llegenda en què Rotlan ho va fer per l'amor d'una dona evitant la seua mort per un malefici i altres en què l'heroi no és Rotlan sinó Sant Jaume Apòstol, també lluitant contra un cabdill moro, i el colp el va fer amb el seu cavall donant una guitza al Puig Campana.



Comentaris

  1. La pedrera del Puigcampana, cuando era joven hacíamos maniobras en la mili, que recuerdos!

    ResponElimina
  2. També compta una llegenda que de camí al Puigcampana Rotlan s'enfrontà al gegant Segària i el derrotà, d'ahí la curiosa forma de cara de la serra Segària, al Verger, en la seua vessant est. També cal comptar amb la brecha de Rolando a Ordesa, un tall amb semblant característiques al del Puigcampana. En definitiva, tot un fiera el senyor Rotlan!!

    ResponElimina
  3. Otia!, els dos siris de Gandia i Sendra

    ResponElimina
  4. Cuenta la leyenda que el famoso Roland, llamado así porque al nacer, cayó rodando al suelo (roulan), era hijo de la princesa Berta, hermana de Carlomagno y del duque de Angers. Roland vivió su infancia en parajes campestres de Italia y Francia, en contacto abierto con la Naturaleza. Pasados los años, se convirtió en uno de los más famosos caballeros de la época por su destreza, su porte arrogante y su extraordinaria bravura. Con su tío Carlomagno, marchó un día al histórico combate que había de dar lugar a la derrota de Roncesvalles, en la que el emperador, viendo próxima la derrota y su ejército desvencijado, huyó por los montes.
    Roland, como un cadaver más, quedó allí, abandonado y herido, sepultado por el cuerpo inerte de su caballo. Cuando volvió en sí, y comprendió su precaria situación, se levantó con un sobrehumano esfuerzo apartando a su montura con ayuda de su poderosa espada Durandarte, y apoyándose sobre una roca, dicen que todavía pueden verse las huellas de sus dedos sobre la piedra, como testimonio de su descomunal fortaleza. Roland contempló unos momentos el terrible panorama y trató de orientarse para buscar el camino a Francia; pero tuvo que hacerlo con cautela, porque el enemigo estaba al acecho.
    Después de dos días y dos noches, de grandes penalidades, trepando y escondiéndose entre los riscos, Roland consiguió llegar hasta el valle de Ordesa. Una vez allí, sólo tenía que trepar por las empinadas montañas que cerraban el valle. Pero el enemigo estaba cerca; ya podía escuchar el rumor de las tropas que lo perseguían, y notar el aliento de los perros que olfateaban su rastro. No obstante al ver que la noche se acercaba, hizo un esfuerzo más y logró llegar ante el último repecho de la montaña. Cuando ya estaba a punto de lograrlo apareció la jauría de perros que le había estado rastreando. Con su espada Durandarte logró darles muerte sin problemas, pero sus fuerzas se debilitaron aún más. Miró hacia abajo y vio las tropas que con paso rápido ya lo habían localizado y se dirigían a por él. Comprendió que no podría hacer frente a la tropa que le perseguía y realizando un último alarde, lanzó su espada Durandarte al otro lado de la montaña, para hacer llegar un último saludo de despedida de su patria; pero no lo logró y la espada resbaló por la ladera de nuevo hasta sus manos. Hasta tres veces lo intentó, siempre con el mismo resultado. Sabiéndose muerto, con un esfuerzo sobrehumano, Roland lanzó su espada por última vez, con tal violencia que la espada golpeó la montaña y la partió, dejando una brecha abierta. Así Roland pudo ver por última vez su país. Sus perseguidores lo encontraron muerto en este histórico lugar hoy dentro del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido y conocido desde entonces como la Brecha de Roland.

    ResponElimina
  5. Vos deixe unes fotos molt iteressants del Puigcampana i l'Aitana des de Mallorca.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".