La marjal de Gandia i l'alqueria del Duc

Marjal de Gandia. Castell de Bairén. Ullal Fosc
La marjal de Gandia és un terreny humit amb un gran valor mediambiental que alberga nombroses espècies endèmiques del País Valencià, tant de flora com de fauna; un espai protegit que, malgrat trobar-se completament transformat, delimitat pels tarongers i en ràpida i clara regressió, en les darreres dècades havia gaudit de una relativa tranquil·litat. S’havien fet nombrosos esforços per part de l’administració i els governs locals per a la conservació i ampliació de l’àrea protegida. Però com al conte del pastor mentider, ens havíem acostumat a sentir la cançoneta de “que ve el llop”, en aquesta ocasió disfressat de camp de golf... fins que ha vingut.

La marjal de Gandia ocupa unes 450 ha de les 1.225 ha de la marjal de la Safor. Integrada dins dels termes municipals de Gandia, Xeresa, Xeraco i Tavernes, la marjal és una reserva de fauna i flora amb un importantíssim valor ecològic i botànic, on es desenvolupen plantes endèmiques, espècies aquàtiques úniques i llocs de reproducció i cria tant d'aus migratòries com de nidificants. La marjal és un lloc que cal conservar pel seu valor científic, pedagògic, cultural, recreatiu i paisatgístic, a banda de ser un important punt de descàrrega dels aqüífers i un imprescindible regulador de la qualitat de les aigües, absorbint i fixant substàncies contaminants. I per últim, des d’un punt de vista més material, necessitem la marjal per a evitar la salinització dels aqüífers utilitzats per al consum humà de la platja de Gandia, no ho oblidem, un dels motors econòmics de la comarca. Però ni així, les classes governants sembla que no saben proposar projectes que no afecten a terrenys  protegits, i malauradament una gran part de la societat els recolza, moltes vegades per interessos, moltes més per ignorància. I com que davant dels interessos econòmics no podem fer res, al menys vos convidem a que ens acompanyeu a fer un passeig per la marjal, perquè el primer pas per la conservació i la protecció és l’estima i el reconeixement. Anem?

Marjal de Gandia
Ullals a la marjal de Gandia

Marjal de Gandia. Ullal Fosc
Per visitar la marjal abans és imprescindible pujar al castell de Bairén, una excel·lent talaia des d’on vos podreu fer una idea prou aproximada de la situació actual de la marjal i la seua extensió, circumstància que possiblement ens farà preguntar-nos per l’origen de tal quantitat d’aigua dolça. Per a conèixer l'origen de la marjal de Gandia ens deuríem traslladar al menys 100.000 anys al llunyà Pleistocè, quan els gels cobrien mig planeta con a conseqüència de la última glaciació, l'anomenada Würm. La glaciació va augmentar el volum dels casquets polars i en conseqüència va provocar que disminuira el nivell de la mar, és a dir, tot el contrari que hui dia. Sembla que els primitius habitants de la Safor, els homes que vivien a Bolomor, en la situació poc probable de que els agradara anar a estiuejar (sobre tot per l'intens fred que feia), tindrien que caminar ben carregats uns 20 quilòmetres cap a l’est per tal d’arribar a la platja. En aquell temps tots els terrenys fins als peus del Mondúver eren una espècie d'estepa prou freda i amb escassa vegetació, per on pasturaven cavalls salvatges i cabres, però també elefants, hipopòtams, rinoceronts, lleons, llops, micos, tortugues, ases, urs o óssos. Quan va finalitzar la glaciació, fa uns 10.000 anys, la Terra es va calfar, els gels es van desfer i conseqüentment el nivell de la mar va augmentar. Fa uns 7.000 anys, amb temperatures superiors a les de hui dia, l'aigua ja cobria uns dos metres per damunt del nivell actual, pràcticament a peus de Bairén, restant una reduïda planura litoral que l'home neolític començaria a conrear. Donat que les ones i corrents de la mar al golf de València van de nord a sud, el dipòsit durant segles de sorra i sediments va anar formant una barrera dunar que es va tancar, formant una gegantesca albufera com la de València. L'aigua de la mar, aïllada, es va anar filtrant poc a poc a la terra, alhora que seria progressivament substituïda pels aqüífers actuals, perdent la salinitat. Poc a poc seria colonitzada per vegetació palustre, el que va permetre el desenvolupament de la turba, fet característic del seu color fosc tan peculiar. Hui dia l'àrea encara sol trobar-se inundada, sobre tot a la tardor i a la primavera, donat l'alt nivell freàtic de l'aigua subterrània (pràcticament a nivell de la mar), alimentada per l'aportació d'aigua dolça de la pluja, dels barrancs que provenen del Mondúver i dels ullals o brolladors, drenant-se l’excés d'aigua a la mar tant per les aigües subterrànies com a través de les sèquies. Milers d’anys de formació, fins l’arribada de l’home. Però això ho analitzarem conforme anem caminant.

La ruta que vos proposem, circular, recorre l'alqueria del Duc, els ullals de l'Estany, Fosc i algunes zones transformades per a que vos pugueu fer una idea global del que és hui dia la marjal. La ruta, d’uns 6 quilòmetres, discorre completament per sendes i caminals, pel que la dificultat és nul·la i apta per a qualsevol perfil de caminant. La primavera és l’època ideal per a visitar la marjal, encara que en qualsevol època de l'any podrem gaudir d’una bona representació de la seua flora i fauna. La ruta connecta amb la marjal de Borrons de Xeresa, encara que per la seua longitud total (arriba fins la platja de l’Auir) vos aconsellem que la realitzeu amb bicicleta.


Mapa detallat, perfil i estadístiques Com arribar-hi

El punt inicial de la visita a la marjal és la partida de la Font de Montaner, concretament a l'alqueria del Duc. Ens dirigirem a Gandia per la N-332 des de València i només arribar a la primera rotonda (plaça 25 d'Abril) girarem cap als centres comercials per l'avinguda de Blasco Ibáñez. A la tercera rotonda girarem a l'esquerra per l'avinguda de la Mar i de nou a l'esquerra pel carrer Vicent Macip, el que ens durà al camí de l'Alqueria del Duc; travessarem els antics camins de la Via (avinguda d'Europa) i Fondo del Grau, i paral·lels al polígon Alcodar arribarem a l'alqueria del Duc. Una altra possibilitat, més directa, és dirigir-nos al Grau de Gandia per la N-332, girar a la dreta (ronda sud) per la rotonda de la universitat, a l'esquerra a la següent rotonda i a la dreta pel següent carrer, el del camí Fondo, on als pocs metres trobarem el camí de l'Alqueria del Duc que caldrà resseguir durant escassa distància.

L'alqueria del Duc

L'Alqueria del Duc
L'alqueria del Duc

Triem el camí que triem, envoltats de tarongers arribarem a l'alqueria del Duc o de Don Alonso, una antiga alqueria medieval fortificada construïda durant el segle XVI que va ser utilitzada com a residència d'estiueig de la família Borja, ducs de Gandia. Des de fora podem apreciar un robust edifici de gruixuts murs, de planta quadrada, dos altures i sostre de teula àrab amb bigues de fusta. El caràcter defensiu de l’edifici està definit per la presència de tres garites angulars a les cantoneres, així com per la presència de troneres i buits a la planta baixa. L'alqueria, catalogada com a Be d’Interès Cultural, comptava amb un pati interior i estàncies destinades a usos agrícoles (graner, magatzem i habitacions per al servici). Al primer pis es trobava la residència senyorial on havia un saló, una capella i habitacions decorades amb materials luxosos.

Façana oest de l'alqueria del Duc on s'aprecien les garites angulars
Façana oest de l'alqueria del Duc on s'aprecien les garites angulars

Alqueria del Duc i Torre defensiva del segle XIV
Torre defensiva del segle XIV
L’alqueria va ser propietat en 1568 de Domingo Aleixandre, un veí de Gandia que la va vendre en 1590 a Alonso de Borja, últim fill del duc Francesc de Borja, i responsable de fer les reformes necessàries per a convertir-la en alqueria senyorial i lloc d'estiueig. A la seua mort va passar a mans de la vídua, Leonor de Noroña, en contra de la Companyia de Jesús (de la qual el sogre va ser prepòsit general), que la va retindre entre els anys 1593 i 1596. En 1600 va passar a mans del duc Carles II de Borja per 1.700 lliures. A mitjans del segle XVIII els ducs arrendarien l'explotació directa de la finca, que amb els anys passaria a la Cambra Local Agrària fins la seua desaparició, quan l’edifici revertiria en l’ajuntament. Amb l’ajuda d’un fons europeu en els anys 90 del segle passat seria rehabilitada i cedida a la Conselleria de Turisme per a convertir-la en un Centre de Desenvolupament Turístic i Escola d’Hostaleria (CDT Alqueria del Duc), centre on s'imparteixen cursos de formació professional centrats en la formació de cuiners i cambrers.

Després de contemplar la façana est de l'edifici ens dirigirem a la seua façana sud, on destaca un rellotge de sol del 1780, davant del qual hi ha les restes d'una necròpolis paleocristiana dels segles IV-VII. Veurem que la cantonera nord-oest de l'alqueria no compta amb garita, ja que en el seu lloc hi ha les restes d’una torre de maó que contrasta amb la resta del conjunt, d'argamassa i pedra. Es tracta de les restes d’una antiga torre defensiva del segle XIV on possiblement s’efectuaria el relleu de les patrulles costaneres que vigilaven el litoral davant dels atacs de pirates barbarescs.

Aula de la Natura
Seguirem en direcció oest i arribarem a l'Aula de la Natura, un edifici de nova planta de 312 m2 de superfície que es va construir seguint el model de les cases rurals de la zona. Es tractava d'un interessant edifici educatiu, seu del Centre Espanyol d’Aiguamolls del Ministeri de Medi Ambient i finançat amb fons de l’UE, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de la Generalitat i de l'Ajuntament de Gandia. I parle en passat perquè lamentablement per falta de presupost (i de voluntat política), el centre ha tancat (Rita Barberà estarà contenta, sempre es va queixar de que el feren a Gandia i no a València). Una llàstima, ja que comptava amb panells i documentació que ens permetia conèixer millor el valor ecològic de la marjal que anem a visitar.

Només eixir de l'Aula de la Natura trobarem l’Arborètum, una interessant representació de la vegetació, no tan soles de la marjal, sinó també la dels voltants, tant  del proper Mondúver, als peus de la qual s'estén la marjal, com la pròpia de les dunes de l'Auir, passant per plantes conreades per l'home com la figuera (Ficus carica). Seguirem caminant i arribarem a un acurat i bonic parc-jardí adjacent a un bancal de tarongers, sorprenentment el cultiu més representatiu i abundant de tota la marjal de Gandia juntament amb les hortalisses. Al parc ens trobarem amb espècies no tan pròpies de la marjal com moreres (Morus), magraners (Punica granatum), salzes (Salix) o figueres (Ficus carica), barrejats amb l'obligada presència d'oms (Ulmus) i xops (Populus nigra).

Jardí de l'ullal alqueria del duc
Jardí de l'ullal

L'ullal de l'Estany

Seguint un bonic camí de fusta arribarem als ullals de l'Estany i la Perla, uns llacs amb una profunditat que no supera els tres metres formats per la presència naixements o brolladors d'aigües dolces subterrànies provinents del proper Mondúver, que junt a l'aigua que prové de les sèquies, els barrancs i les pluges s’abasteix la marjal. Els ullals tenen una gran importància dins dels ecosistemes de la marjal al comptar amb aigua durant tot l’any, inclòs en anys de forta sequera.

Ullal de l'Estany
Ullal de l'Estany

Si vos acosteu a l'aigua, entre els joncs (Scirpus litoralis i Scirpus nigricans) i la bova (Thypha domingensis) trobareu una enorme diversitat d'espècies vegetals aquàtiques. Hi ha una bona representació d'algues, algunes microscòpiques i altres macroscòpiques com les caràcies o borletes. Flotant per damunt de l'aigua trobarem llentilles d'aigua (Lemna gibba i Lemna minor) i llengua d'oca (Potamogeton fluitans). Nadant tant a l'ullal com a les sèquies adjacents hi ha importants espècies com el llopet comú (Cobitis maroccana), l'anguila (Anguilla anguila), el peix agulla (Syngnathus abaster), però no hi ha rastre del gran absent, el samaruc (Valencia hispanica), una espècie endèmica del País Valencià en clar retrocés que, mentre no diguen el contrari, sembla que pràcticament s’ha extingit de la marjal de Gandia i possiblement del de la Safor.

L'ullal de l'Estany des de l'observatori d'aus
L'ullal des de l'observatori d'aus

Altres espècies molt abundants, però exòtiques i per tant en competència amb les autòctones, són la gambúsia, importada a principis de segle del continent americà perquè s’alimentava de las larves del mosquit que transmetia el paludisme; el black-blass o perca americana, introduïda al ser molt apreciada per a la pesca, és un gran depredador que arriba a superar els 40 cm de llargària; la truita arc-iris, introduïda per la pròpia Generalitat i en competència amb el samaruc; també veureu molts carrancs, però cap autòcton, ja que el que hi ha, sempre amb les pinces amenaçadores en alt, és l'americà, introduït a la dècada dels setanta i tan ben adaptat que ha afectat negativament tant a altres espècies autòctones com als cultius, com va ocórrer als arrossars de la Ribera.

Ànecs de l'ullal de l'Estany
Ànecs de l'ullal de l'Estany
Arribarem a una caseta de fusta vora ullal, l'observatori d'aus, que uns vàndals cremaren. A qualsevol hora que anem podrem observar sense problemes nadant uns quants exemplars d'ànecs, entre els quals destaquen els vius colors dels collverds (Anas platyrhynchos), tan acostumats a l'home que probablement se'ns acostaran descaradament a veure si els donem de menjar. Si tenim paciència no ens costarà trobar interessants espècies com la fotja vulgar (Fulica atra), l'arpellot de marjal (Circus aeruginosus) o l'esplugabous (Bubulcus ibis). Si anem a la primavera, podrem gaudir amb la presència de multitud d'aus que es troben de pas en la seua migració des d'Àfrica, com la garsa imperial (Ardea purpurea), el camallarga (Himantopus himantopus), el xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus) o el fumarell carablanc (Chlidonias hybridus). 

Seguirem caminant i veurem com l’ullal connecta amb sèquies per on desguassa l’aigua i el fan navegable; aquesta circumstància va ser aprofitada en 1666 quan set barques acompanyades per un grup de música portaren a l'emperadriu Margarida d'Àustria, filla del Felip IV i protagonista del quadre de Les menines de Velázquez, a fer un passeig per la marjal, organitzat per la duquessa de Gandia Maria Ponce de León, vídua del novè duc Francesc de Borja.

Ullal de l'Estany
Ullal de l'Estany

Ens dirigirem a l'oest, paral·lels a la sèquia del Molí en direcció al camí de l'Alqueria de Potes. A les verdes aigües de la sèquia veurem, si ens fixem, molt de moviment; hi habiten nombrosos amfibis, on destaca el renoc comú (Buf buf), el renoc corredor (Buf caramida) o la granota (Granota perezi). També destaca la presència de rèptils com la tortuga d'estany (Emys orbicularis), en regressió davant la competència de la tortuga americana, el dragó comú (Tarentola mauritanica), la sargantana comuna (Podarcis hispànica), o l'escurçó d'aigua (Natrix Maura).

Bairén des de l'ullal de l'Estany
Bairén des de l'ullal de l'Estany

Envoltats de canyís o senill (Phragmites australis) arribarem a l'asfaltat (i per tant transitat) camí de l'Alqueria de Potes. Per l'esquerra el camí es dirigeix al polígon Alcodar, pel que girarem a la dreta uns pocs metres fins uns senyals verticals, on naix un senderol delimitat amb cordes, dins d'un espai en clara regeneració i que resseguirem. Si mirem cap a la muntanya veurem el tossal de Sant Joan, coronat pel ben visible castell de Bairén; tota la muntanya, encara que per la perspectiva no ho sembla, forma part d’un fabulós massís calcari, rematat en cúpula com a conseqüència de ser el punt d'unió de les serralades ibèrica i prebètica: el Mondúver. La presència de la marjal conforme la coneixem no seria possible sense la seua presència, ja que al tractar-se d'una muntanya molt carstificada afavoreix l'acumulació de l'aigua de les pluges, que aflueix a la marjal pels ullals i barrancs.

Castell de Bairén
Castell de Bairén

Passarem per baix del pont de la carretera de la platja de Gandia, on la corretjola (Ipomoea sagitata) i les seues morades campanelles ha envaït completament tot el voltant. Al trobar-nos a una senda allunyada de la carretera, podem trobar-nos amb mamífers com l'eriçó comú (Erinaceus europaeus), la musaranya comuna (Crocidura russula), fàcil de confondre-la amb els també presents ratolins (Rattus norvegicus) i amb el talpó; si no fem cap soroll i no estem a favor del vent, a la zona podreu veure nombrosíssims conills (Oryctolagus cuniculus).

Sender baix del pont de la carretera del Grau de Gandia
Sender baix del pont de la carretera del Grau

La senda fineix al camí Assagador, el qual en direcció est arriba a la platja de Gandia, davant dels edificis de la Universitat i que de moment obviarem. Girarem a l'esquerra pel camí de la Sèquia del Rei, passant junt a un centre d'hípica. Paral·lels a la sèquia no és gens complicat contemplar algun cabusset (Tachybaptus ruficollis), semblant als ànecs encara que de diferent família, bussejadors i distingibles pel seu plomatge negre i pic rogenc. Prou a sovint creuaran el camí davant nostre les polles d'aigua (Gallinula chloropus) amb el seu graciós caminar. Obviarem el camí Assagador de Morant, que per la nostra dreta arriba fins la plaça del Castell de la platja passant per un càmping, i caminarem uns 600 metres més fins arribar a una corba a l’esquerra, on es troba l'ullal Fosc, paral·lel a la N-332 i des del qual hi ha una magnífica vista de Bairén. Més enllà el camí es dirigeix cap a la muntanyeta de la Creueta i la marjal de Xeresa, pel que vos recomanem la lectura de l'article 'La Marjal de Xeresa i l'Auir'. Si disposeu de bicicleta  és molt recomanable connectar la ruta des d’aquest punt, ja que visitareu la marjal de Borrons, passareu per la platja de l’Auir i tornareu a l’alqueria del Duc fent una magnífica ruta circular.

L'ullal Fosc

L'ullal Fosc. Al fons, el castell de Bairén
L'ullal Fosc. Al fons, el castell de Bairén

L’ullal Fosc es troba tan envaït pel senill (Phragmites australis) i la bova (Thypha domingensis) que quasi pot arribar a passar desapercebut. No obstant això, és molt bonic visitar l’ullal a la primavera, quan les flors rosades de la salicària (Lythrum salicaria) contrasten amb el blanc dels nenúfars (Nymphea alba). A l’ullal ens podem trobar amb interessants endemismes com la gambeta d’aigua dolça (Paleomonetes zariquey) i diversos caragols aquàtics entre els que destaca el Melanopsis. Sembla que la CHJ i la Generalitat estan en procés de neteja de l’ullal i les sèquies Nova, Mota, Auir i Rei d’espècies com la ludwigia grandiflora, una de les plantes que evita que els rajos del sol arriben al fons dels ullals, impedint el correcte desenvolupament de les espècies subaquàtiques. Una vegada regenerats, volen reintroduir l’autòctona tortuga d’estany (Emys orbicularis), desplaçada completament per espècies invasores provinents principalment de l’abandonament de mascotes, sobre tot la tortuga de Florida, molt depredadora i de la qual foren retirades fins a 400 exemplars de l’entorn de l’ullal. Ja sabeu, si no sabeu què fer amb la vostra mascota mai l’abandoneu a la marjal, fareu més mal que be.

Sèquia del camí de la Tancada marjal de Gandia
Sèquia del camí de la Tancada

L'espai antropitzat

Tornarem els nostres passos uns 800 m, i arribats al camí de l'Assagador de Lluent, girarem a l'esquerra en direcció a la platja de Gandia. Paral·lels a la sèquia caminarem per la, lamentablement, real marjal de Gandia actual, un espai transformat per complet pels terrenys de cultiu, pel taronger i l'hortalissa. Els cultius van eliminar la vegetació palustre i van transformar el paisatge al fer rases de drenatge i elevar el nivell del sòl. Encara que l'aprofitament de la marjal per al cultiu es va iniciar al neolític, quan l'home cultivava les zones planes més favorables, l'actual transformació irreversible es va iniciar al segle XVIII amb l'arribada de l'arròs, un conreu que suposaria una important transformació del paisatge costaner. Les terres valencianes, des de l'Albufera i la Ribera del Xúquer fins Oliva serien transformades en immensos arrossars. A Gandia unes 4.000 fanecades, propietats del duc, serien repartides entre els colons i terratinents. Però el major impacte mediambiental a la marjal es produiria amb l'abandonament de l'arròs en el segle XX per a donar pas a les hortalisses i els tarongers, cultius gens adaptats a l'ecosistema aquàtic. La dificultat que implicava una zona tan humida per a l'explotació agrícola no semblava un inconvenient davant la necessitat de terres. La proximitat del nivell freàtic a la superfície provocava mal drenatge, deficient descomposició orgànica i escassa profunditat (resumint, els cultius es podrien). Però tal i com tots coneixem per les desventures de Tono a "Cañas y barro", per a cabut el llaurador valencià. A les marjals de Xeraco i Pego-Oliva guanyaren terreny a la marjal assecant-la amb l’ús de bombes, mecànica molt perillosa ja que augmenta la salinitat dels aqüífers, un dels grans problemes que pateix en l'actualitat la Marina Alta. A Gandia i a Xeresa, per contra, soterraven la marjal amb terra, rajoles, teules o sorra, obrint canals de drenatge i aterrant les parcel·les amb la terra extreta. Les canals suposaven una font inesgotable d’aigua dolça per a regar. Aquella mentalitat del llaurador valencià obsessionat en assecar els terrenys de marjal seria heretada pels llauradors enriquits, que o be emigrarien a la capital, convertint-se en els nostres actuals governants, o be es transformarien en els cacics als pobles. Tant al govern com a les alcaldies, els nous polítics-llauradors-conservadors continuarien durant dècades tramant maldats per a soterrar tot el terreny humit que es creuara pel seu camí: Pego, Xeresa, Albuixec, l’Albufera, Peníscola, Massamagrell, Orpesa...

Espai antropitzat de la marjal de Gandia
Espai antropitzat de la marjal de Gandia

Però tornem a lo nostre, que és caminar i gaudir al fer-ho. Arribats al primer encreuament, amb la platja a la vista, girarem per la dreta seguint el camí de la Sèquia Nova. Durant tot el trajecte veurem l’aigua plena de nombrosa fauna aquàtica com els cabussets (Tachybaptus ruficollis) o les granotes (Granota perezi). Veureu alguna serp nadant, segurament algun escurçó d'aigua (Natrix Maura), i molts carrancs americans. Vora sèquia les espècies vegetals han canviat, destacant les figueres (Ficus carica) que arrelen fins i tot dins de l'aigua, així com algun gegantesc exemplar de salze (Salix), un arbre que a l’igual del també present Eucaliptus (Eucalyptus), busca la humitat i les corrents d'aigua. Per la proximitat de les zones marjalenques i submergides, especialment al terme de Xeresa, encara que no és habitual pel soroll de la platja amb sort es poden contemplar algunes espècies d’aus aquàtiques com l’agró roig (Ardea purpurea), amb una presència a la marjal del 10% del País Valencià, el fumarell carablanc (Chlidonias hybridus), la fotja banyuda (Fulica cristata) o la xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon).

Salze a la sèquia Nova marjal de Gandia
Salze a la sèquia Nova

Per cert, que no vos estranye veure brutes les sèquies, ja que a sovint són utilitzades pels incívics com abocador. Com vegeu, el vertader perill de la marjal no és el polític, és l’home directament. Després d'anys de continues agressions a la marjal moltes espècies han desaparegut com el samaruc (Valencia hispanica) i la bagra ibèrica (Leuciscus pyraenaicus), però altres li segueixen el camí com el barb i la raboseta (Cobitis maroccana), un petxinot endèmic de la comarca (Potomida littoralis gandiensis), la gambeta d'aigua o el caragol Melanopsis. És increïble, tenint les lleis europees amb que comptem en l'actualitat, que els espais humits estiguen més amenaçats que mai al País Valencià. I gran part del problema passa per les actuacions (o la falta d’elles) de la Conselleria de Medi Ambient que, entre altres coses, és incapaç d’enfrontar-se a altres òrgans de l'administració tant local com autonòmica que estan ficant en perill constantment tan delicats ecosistemes.

El camp de golf 

Per fi arribarem a la platja de Gandia, a la carretera Natzaret-Oliva. Carreteres, edificis i instal·lacions lúdiques cobreixen completament l'antiga Dehesa, aquella restinga o barrera que va anant omplint-se fins a separar l'antiga albufera de la mar; un espai antigament ple de pins i vegetació dunar semblant a la Devesa de València, però radicalment transformat en l’actualitat i molt diferent d’aquell paratge ombrívol i exuberant que Cavanilles ens mostrava als seus gravats. La Dehesa va desaparèixer en els anys 60 amb l’arribada dels primers turistes; afortunadament, hui dia encara ens queda (de moment) la platja de l'Auir, una de les últimes platges verges de la península que encara conserva un cordó dunar, en perill any rere any de ser urbanitzada, i ara tremolant davant les intencions urbanístiques que durant dècades ha proposat el nou govern gandià a terrenys protegits.

Perquè com havia comentat a l’inici desprès, d’anys de calma torna la tempesta. A escassa distància de nosaltres, junt al club de Tennis, el govern popular de Gandia, autoritzat per la Generalitat i sense la corresponent declaració d'impacte ambiental favorable, vol construir un camp de golf de 18 forats. Un camp que golf que ocuparà 150.000 metres quadrats de terreny qualificats, com no, com a sòl NO urbanitzable protegit segons figura al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), uns terrenys inclosos dins d'una zona humida declarada com a ZEPA (zones d'especial protecció de les aus) i LIC (lloc d'interès comunitari), integrat dins de la Xarxa Natura 2000 i dins de l'aplicació del Conveni Ramsar. Ni la majoria absoluta electoral que tenen els populars a les Corts i a l’ajuntament deuria implicar carta blanca per a obviar la legislació urbanística i territorial valenciana, però les coses al País Valencià semblen anar diferents a la resta del mon.

Terrenys del club de Tennis
Malgrat la protecció, moltes veus a favor del projecte afirmen que els terrenys on va el camp de golf estan transformats i fa anys que ja no són marjal "verge" (“això no val res” es la gran frase). Em sembla molt trist eixe plantejament ja que des de fa un temps tant l'anterior consistori com la Generalitat estaven adquirint terrenys a la marjal per a destinar-los a ampliar la zona protegida, pagant fins a 12.000€ per fanecada als propietaris o permutant-los per sòl en el polígon de Sanxo Llop. Tants diners per a guanyar uns centenars de metres quadrats, que seran destruïts en una altra zona pel “mòdic preu” de més o menys un milió d'euros. L'excusa? La captació de l'anomenat "turisme de qualitat", un eufemisme que busca un elitisme turístic, esportiu i social que relega a la resta de ciutadans a la segona categoria, un turisme al qual arribem ja massa tard, Andalusia per exemple ens porta molts anys de davantera i prestigi, i la platja és un referent nacional de turisme d'apartaments i de baix poder adquisitiu. El cost? "Menys d'un milió d'euros", quan acaben de declarar l'ajuntament en fallida tècnica.


Obres de rehabilitació als ullals. Ara les obres seran per a fer camps de golf. Foto: CHJ

El camí de la Redona

Aturem de nou les remugades i tornem a la ruta. Creuarem ràpidament la carretera amb moltíssima precaució i travessant les instal·lacions de la universitat (si estan tancades podeu creuar la gasolinera), ens dirigirem cap al sud per la carretera de la Sèquia del Rei; a meitat camí girarem a la dreta i ens endinsarem pel camí de la Redona. Caminarem per un còmode i rectilini camí de terra vora la sèquia del Molí, envoltats de tarongers.

Hem estat tot el viatge parlant d’aus aquàtiques però no hem parlat d’aus rapinyaires, que encara que escasses a aquesta zona, es poden trobar a la marjal com l’àguila serpera (Circaetus gallicus), l’àguila reial (Aquila chrysaetos), l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo). També destaca la presència de la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i del còlit negre (Oenanthe leucura). Passarem per darrere de les instal·lacions d'un conegut hotel que dona a la carretera del Grau i arribarem de nou a l'ullal de l'Estany.

Pont de l'ullal marjal de Gandia
Pont de l'ullal

Recte per un pontet de fusta creuaríem un dels afluents de la sèquia del Rei (la que va paral·lela a la carretera del Grau), pel que girarem per la nostra esquerra. Veurem un senderet a la dreta, delimitat per baranes de fusta, que ascendeix fins un illot adjacent a l'ullal, un observatori elevat des del qual farem una última ullada a la marjal. Tornarem al camí, i de nou al bonic jardí de l'Alqueria del Duc donarem per finalitzat el nostre trajecte.

Marjal i alqueria del Duc des del castel de Bairén

Bo, amics, ara ja coneixeu la marjal, espere que vos haja agradat tant com a nosaltres i tingueu la consciència de que cal no sols preservar-la, sinó també regenerar-la. Per nosaltres, pel nostre futur, i per a que els nostres fills puguen gaudir d’una terra verda, viva, ambientalment sostenible i socialment justa. De moment els ullals de l’Estany i de la Perla i les 9 hectàrees que els envolten seran declarats Paratge Natural Municipal, una bona notícia malgrat el lamentable estat d’abandonament que ha patit el paratge l’últim any. Esperem que la nova figura de protecció influïsca positivament en el seu manteniment. Salvem la marjal!

Accés a l'alqueria del Duc
Accés a l'alqueria

Vista aèria de l'alqueria del duc i els ullals
Vista aèria de l'alqueria i els ullals
Fa una dècada, abans de les actuals transformacions

Zona protegida


Articles relacionats
La marjal de la Safor
El castell de Bairén
La marjal de Xeresa i l'Auir
Salvem la marjal de Gandia!
El Mondúver per Xeresa
Els arbres monumentals de Gandia
El Parc Natural de la  Marjal de Pego-Oliva

Article a Las Provincias

Comentaris

  1. M'agrada la vostra forma de fer les coses :D: per a fotre-li canya al PP pel camp de golf i denunciar les agresions a la marjal, en lloc de fer un article reviindicatiu, ens oferiu una visita detallada per la marjal per a que empatitzem amb ella i ens fiquem en contra dels agresors. Per cert, què poca vergonya tenen, amb la que ens està caiguent amb la crisi i encara volen fer un camp de golf! Ens tanquem telegandia perque val quasi un milió d'euros, i este senyor entre el golf i la platja chillout es gastarà moltíssim més. Pere

    ResponElimina
  2. Amb rutetes com aquesta ningú es podrà queixar de calor! ;) Tanmateix, aprofiteu per a conèixer la platja de Gandia des d'un punt de vista alternatiu, molt diferent al que la gent està acostumada, segur que vos sorprendrà!

    ResponElimina
  3. La Plataforma Pels Pobles de la Safor denuncia la il·legalitat d’aquest projecte, ubicat sobre terreny turbós i marjalenc, al costat immediat de l’espai protegit pel Catàleg de Zones Humides del País Valencià i catalogat com a LIC (Lloc d’Interés Comunitari) i ZEPA (Zona d’especial protecció per a les aus) per la Unió Europea. A més a més de ser una il·legalitat, aquest pla és un insult a una ciutadania que està pagant una crisi econòmica produïda en part i agreugada pel model urbanístic fonamentat en els camps de golf i en l’urbanisme.

    Denunciem que aquesta gran obra serà financiada en gran mesura per l’ajuntament de Gandia amb els diners de tots i totes. La modificació del PGOU per a realitzar aquest camp de golf, utilitzarà recursos municipals que haurien d’anar destinats a altres tipus d’accions.

    Denunciem que amb la construcció d’aquest camp de golf s’ataca directament a la economia local, destruint un paisatge únic, que és generador d’iniciatives ambientals, generador d’una oferta alternativa i complementària a l’actual model de turisme de la platja de Gandia, un ataca directe a la identitat de la nostra localitat i també de la resta de la comarca.

    Denunciem la foscor i poca transparència que s’està utilitzant per part del govern local en relació a la presentació i tramitació d’aquest camp de golf. S’ha informat que la Generalitat Valneciana ha donat el vist i plau, cosa que no té cap sentit perquè no existeix cap projecte de modificació del PGOU, cap treball que haja estat presentat a la comissió d’urbanisme que encara no s’ha creat. No s’ha presentat res al fòrum XXI de la ciutat que és un dels òrgans assessors de l’ajuntament en temes ambientals i no s’ha fet cap estudi d’impacte ambiental ni cap exposició pública del projecte. Per tant, el suport de la Generalitat a aquest projecte és un ataca a la democràcia, doncs no té cap validessa.

    Cridem a la gent del carrer, a tots els gandians i gandianes, a que penge a les seues balconades cartells en contra del camp de golf. Cridem a totes les associacions i col·lectius de la ciutat de Gandia a que denúncie a través de notes de premsa, articles d’opinió, blogs i espais en els mitjans de comunicació aquest atac contra la dignitat del nostre municipi. Cridem a tots els mitjans de comunicació comarcals perquè difonguen aquestes notes i comunicats, a que continuen el seu treball transparent , comunicant aquesta agressió d’una forma apartidista per tant, legalista i veraç.

    No acceptem aquest atac contra el nostre territori, farem front amb tots els instruments que ens atorga la llei I la democràcia i tindrem una actitud constant fins que aconseguim parar aquest inútil camp de golf.

    ResponElimina
  4. Gràcies per difondre el missatge tant des del punt de vista divulgatiu i de l'estima com des del punt de vista reinvidicatiu i crític. Us ho agraisc d tot cor.
    xv

    ResponElimina
  5. Un camp que golf que ocuparà 150.000 metres quadrats de terreny qualificats, com no, com a sòl NO urbanitzable protegit segons figura al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), uns terrenys inclosos dins d'una zona humida declarada com a ZEPA (zones d'especial protecció de les aus) i LIC (lloc d'interès comunitari), integrat dins de la Xarxa Natura 2000 i dins de l'aplicació del Conveni Ramsar. Palabras sacadas del excelente artículo que habeís hecho.
    Pero me pregunto ¿Si tan protegida está la marjal por ley, que es lo que ocurre que como todo las leyes, cualquier Gobierno se las pasa por el forro?.
    Yo creo que hay gente cegada por el Golf. Estoy deacuerdo con ellos pero olvidaos de la Playa y la Marjal que hay mucho terreno donde hacerlo.
    La playa de Gandía haber si los políticos habren los ojos y se percatan de una vez por todas que el turismo de calidad que quieren aquí está perdido para siempre. Siempre a habido un dicho popular que dice que los ricos no se juntan con los pobres y eso pasa en ésta Playa los que tenemos inclusive se está yendo ya que se ha convertido en un lugar para jóvenes con escaso poder adquisitivo y con mucha juerga y escándalo con gasto para Mercadona.

    ResponElimina
  6. Excel.lent article completíssim que s'hauria de fer ús per completar la nostra oferta turística de sol i platja de la Safor.
    Tot el realment bo que tenim ens l'ha cedit la Natura com a lloc previlegiad que tenim. Platja única, Marjal preciosa i que les autoritats haurien de protegir al màxim el que queda i les seves muntanyes que ens abriguen, amb enclavaments insòlits.
    Repeteixo la pròpia natura ens va prestar aquests meravellosos elements naturals i alguns ja no podrem tornar per a futures generacions perquè l'hem robat (més que tot la Marjal) i l'home només ha participat en destrossar el nostre entorn per obtenir un benefici particular.
    Autoritats preneu nota i actueu contra l'incivisme dels que representeu en cas contrari ens convertirem en extensions de cement. com està passant.
    Enhorabona a l'autor d'aquesta publicació completíssima divulgadora i proteccionista.

    ResponElimina
  7. He llegit l'article de la Marjal i és d'allò més complet que he vist. Quant a la legalitat de la instal lació del camp de golf en aquesta zona, és explícita i concisa i coincideix amb l'article tècnic exposat posteriorment en Levante del diumenge 24 de juliol pdo. de Membres del Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor. Les lleis estan per complir però això no passa.
    El disbarat real d'aquesta nefasta idea és que el Govern Local hauria de preguntarse la finalitat real de la instal.lació i no donant-li més voltes al tema dissimulant que construiran només un Golf sense edificació ni instal.lacions que graven el Medi Ambient, ajudats per les del Club de Tennis .
    El Golf és un esport d'elit i per tant la seva usuari forà busca un enclavament amb Hotel d'alt Standing i urbanització de luxe. Molts d'ells britànics i pertanyents a Clubs privats i als que els agrada distingir-se per la seva indumentària amb l'escut del seu Club que marca el seu nivell social, agafen l'avió i gaudeixen del seu esport perquè en el nostre País tenen l'avantatge del bon temps. Un Camp sense les instal.lacions adequades per tal de fer ombra la seva instal lació davant el Ciutadà en lloc no idoni, no ho entenc.
    Ara si el que pretenen és canviar pel que hi ha a La Casona per a ús i gaudi dels gandians com ho fan amb els esdeveniments de la Fideuà, Fitur, Creuer Borja etc. (Els usuaris sempre són els mateixos) Oblideu-vos del conte d'atreure turisme de qualitat.
    Estic d'acord amb un Camp de Golf però complet amb les instal.lacions de Alt Nivell, però si a la Marjal no es pot fer, Busquen un altre lloc, però no vagen a mitges tintes.
    Observen les escasses embarcacions que té el Club Nàutic i
    recapaciten sobre el turisme de qualitat que ens ve.

    ResponElimina
  8. Feia temps (molt) que no vos llegia, i m'alegra saber que encara esteu ahi fent bons articles i parlant de la Safor. No he visitat la marjal encara que sóc de Beniopa, reconec que soc dels que intenten fer soroll en contra de les agressions mediambientals i camps de golf, pero mai l'he visitada, la veritat, perque em pensaba que marjal era sinonim d'humedal, de lloc pantanós on no es podia caminar, ara amb lo que he llegit m'ha entrat goig per anar. Si vaig dissabte ja vos contaré la meua opinió, salut!. Manolo

    ResponElimina
  9. El fulano este del Torró no només vol fer un camp de golf si o si i per que li passa pels collons. Ara vol una plaça de bous a la platja. Bous+Golf+Julio Iglesias=landisme anys 60. Només ens falta la pandereta, el tablao andalus i la nina legionària dalt del televisor per a tornar al turisme dels anys 60 que ens vol instaurar aquest senyor. Ja sabeu, recupereu el banyador marcapaquet i engomineu-vos el monyo, que segons aquesta fòrmula tornaran les sueques :D
    Com un tio tan capritxoset pot ser alcalde... :(

    ResponElimina
  10. Companyes i companys:
    Les companyes i companys de l'assemblea del moviment 15-M de la Safor-Valldigna convoquen el proper dissabte dia 20 a les 12 hores davant dels apartaments Bonaire al xiringuito número 2 de la platja de Gandia, un acte de protesta per l'autorització per part de l'ajuntament de Gandia de la construcció d'un camp de golf a la Marjal. de Gandia-Xeresa.

    L'acte consistirà en la realització d'un cartell humà amb el lema "Salvem la Marjal".
    Des d'Independentistes de la Safor i des de l'assemblea d'Endavant de la Safor us animem a recolzar i a participar en aquest acte! Ens veiem totes i tots,dissabte a la platja de Gandia!

    Salvem la marjal!

    ResponElimina
  11. Vaig estar dissabte a l'acte del cartell humà a la platja de Gandia, molt be l'organització i molt be tot, però no comprenc qui va decidir l'hora: feia una calor que no es podia anar pel carrer, la gent estava morin-se esperant a que feren la foto, la gent que passava pel carrer o als xiringuitos o la de la mateixa platja no s'unia, normal!, perque feia massa calor. Si s'haguera fet per la vesprada crec que haguera segut un grandísim éxit!

    Carlos G

    ResponElimina
  12. SPAMA SAFOR ,PACMA, ANIMANATURALIS22 d’agost del 2011, a les 8:58

    Aquest dimecres 24 d'agost tindrà lloc al Grau de Gandia una manifestació en protesta per la realització d'una "corrida" de bous a Gandia i en contra de la realització de més actes d'aquest tipus.

    Des d'Independentistes de la Safor i des de l'Endavant-OSAN-La Safor, independentment de qui organitza, us animem a participar!!! S'ha convocat a les 20:00 de la vesprada a la plaça del Mediterrani del Grau de Gandia.

    Organitza:SPAMA SAFOR ,PACMA, ANIMANATURALIS

    ResponElimina
  13. Estaré donant suport a aquesta manifestació, no us conec però estic amb vosaltres. Però espere denuncieu també, el bou embolat, els correbous i tota festa que sigue una burla i agressió al bou. Si no és així tornaré a reconèixer que la finalitat proteccionista és dubtosa i clarament polititzada com ho fan molts col.lectius.

    Joan.

    ResponElimina
  14. Hola, Carlos, efectivament tens raó, dissabte va ser un dia terrible de calor, jo per sort vaig arribar 10 minuts abans de la foto i encara no em vaig torrar tant, però hi havia gent que em va comentar que portava una hora plantada i quasi es mor de la calorà.

    Joan, nosaltres no pertanyem a cap associació, encara que compartim afinitats amb les convocants; amb això vull dir que no puc opinar (perquè ho desconec) del seu punt de vista respecte al maltractament animal (encara que me'l puc imaginar), però des d'ací vull expressar la més enèrgica repulsa a tota activitat que supose el maltractament de qualsevol animal, igual em dona bou que gallina.

    ResponElimina
  15. Als polítics:
    Llegir-vos aquest article i si la seva lectura no remou la vostra consciència al respecte a aquest lloc preciós que ens ha regalat la natura, és que us manca sensibilitat. Ningú té dret a fer desaparèixer ni perjudicar ni un milimetre d'aquesta meravella que no a parit cap humà.

    ResponElimina
  16. Isabel, si els polític llegeixen l'article, se'n adonaran de l'enorme quantitat de metres desaprofitats! Si és que no tenim molt a fer, el poble ha votat a un empresari, i com a tal està governant. Ara vol fer platges temàtiques, digueu-li adeu a l'Ahuir!!!

    ResponElimina
  17. Quan m'he referit als polítics s'ha d'entendre que m'importa poc que siguen vermells o blaus per el asunt ecologiste.
    Lo que no entenc és la mania persecutòria amb l'actual alcalde Torró i cants-com que un alcalde no pugue ser Empresari.
    A veure si d'una vegada per totes compreneu que sense empresaris no hi ha feina i aquests com a mínim han demostrat gestionar i posar en risc el seu patrimoni creant riquesa.
    Ara si voleu polítics que surten de les files de les Joventuts Socialistes o sindicalistes i no tenen ni idea de gestionar, només heu de tornar el cap i veure el resultat de l'anterior Govern que la majoria amb només ser sindicalistes o addictes al PSOE ja és busquen la butaca de per vida valguen o no valguen, perque despres del xollo no s'atreveixen a ser empresaris ni funcionaris ni tan sols empleats com tothom. El resultat està a la vista. O és que en 28 anys del mateix govern en Gandía no s'ha tocat per a res la Marjal .... Vinga ja.

    ResponElimina
  18. Isabel, no volia ofendre't ni entrar en polèmica, igual em dona que l'alcalde siga Torró o Orengo, del PP o del PSOE, només parle de les intencions d'un alcalde que des de que estava a l'oposició ha demostrat la indiferència més absoluta als temes mediambientals. Proba d'aixó és la intenció de fer un camp de golf a terrenys protegits, o les manifestacions contínues des de fa anys a favor d'edificar l'Ahuir. I he dit lo d'empresari pq em dona la impressió de que està dirigint l'ajuntament com una empresa, quan JO OPINE que els ajuntaments no estan per a fer diners, estan per a defensar els ciutadans i el seu entorn.
    Tampoc sóc partidari d'Orengo i els seus secuaces, tot el contrari, però al menys han efectuat polítiques de protecció de la marjal que molts ajuntaments desitjarien.

    ResponElimina
  19. Paco: Per descomptat no em sento ofèsa pels teus comentaris perquè igual que tu, denuncio i em preocupa el maltractament mediambiental.
    Si que em molesta i ofèn el com han deixat els anomenats "progressistes" a l'Ajuntament que diuen som tots, encara que hagen governat amb total sistema dictatorial.
    Deixem fer al nou Govern que el té fatal, pel poc marge econòmic que els han deixat i que gestionen (que segur ho faran millor que els anteriors no s'han d'esforçar molt per millorar-los, sense cap dubte, encara que hagen de remuntar un deute de 180 milions d'euros, que cal fotre, més que Alacant i Castelló amb el triple d'habitants)
    Em preocupa com a tu la Marjal, La Platja del l'Ahuir i el nostre entorn que com he manifestat no és el nostre ni l'hem parit, per tant cal respectar-lo.
    No pertanyo a cap partit però si Torró s'atreveix a ficar mà on no hauria i dolgués al Medi Ambient m'uniré amb qui sigue a criticar i tindrà tota la meva oposició. Encara que si un polític sigue del color que sigue surt bord ja li pots atacar que es queda tan tranquil. No tenen responsabilitats penals, que les havien d'assumir com qualsevol Empresari. Els polítics encara es premien ELLS MATEIXOS, aquesta és la meva indignació.
    Per tant temps al temps i no anar a per ells als 100 dies de Govern ..i no m'agradaria per res que es complís el futur que prèviament ja determines.
    Per suposat un Ajuntament no està per fer diners, però tampoc per hipotecar a generacions futures i fer-nos-passar putes a la present.Per mi la polèmica s'ha acabat ja he dit el que pensava.
    Salutacions.

    ResponElimina
  20. El Centre Espanyol d’Aiguamolls del Ministeri de Medi Ambient ha tancat les seues portes per a estalviar costos. Una trista notícia, tant per la pèrdua d'un important factor educatiu con per la pèrdua d'un interesant i alternatiu element turístic. Rita Barberá estarà contenta, no li va sentar gens be que el centre fora instal·lat a Gandia en lloc de a València.

    ResponElimina
  21. Notícia de Levante EMV:

    "Alrededor de nueve hectáreas
    de terreno de marjal, justo donde
    se sitúan los «ullals» de l’Estany y
    de la Perla, se convertirán en el segundo
    paraje natural municipal
    de Gandia. Así lo han confirmado
    a Levante-EMV responsables de
    la Conselleria de Infraestructuras,
    territorio y Medio Ambiente.
    técnicos de este departamento
    no han tenido dudas a la hora
    de elevar un informe positivo a la
    propuesta que partió de la directora
    general de Medio Ambiente
    de Gandia, Clara Carbonell, y que
    el alcalde, Arturo torró, anunció
    en octubre del año pasado."

    Una notícia fantàstica, ara només falta els tècnics municipals cuiden una miqueta el paratge, que està completament abandonat.

    ResponElimina
  22. No entiendo lo que entonces no voy a hacer las excursiones me quedaré en el apartamento de la playa que he alquilado sin hacer turismo y en el próximo viaje iré a un lugar donde entienda las propuestas y pueda gastarme el dinero en conocer la zona.

    ResponElimina
  23. Porque no está en el idioma que todos lis españoles entendemos? Mi próximo viaje de turismo y playa a Andalucía o Murcia

    ResponElimina
    Respostes

    1. Dalt de tot tens un botó per a traduir el text al castellà. Amb tot estas a un blog PERSONAL. Està en valencià perquè és el nostre idioma matern i a més és oficial. Al tourist info i a la web de Gandia tens unes guies molt xules, on hem col.laborat, fetes per cert en castellà entre d'altres. Però no ens digues que et quedaras a l'hotel per culpa nostra, que no som cap lloc oficial!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".